Storyboard: Fem pinya!

Quan ens van dir que havíem de realitzar una història o una narració utilitzant recursos digitals se'ns van venir molts temes al cap a cadascuna de nosaltres, fet que va comportar que l'elecció d'una història i la narració d'aquesta resultés una mica complicada per complir els gustos i les idees de totes. Finalment vam escollir la resolució de conflictes, perquè creiem que és un tema del nostre dia a dia. L'esbós que van fer durant la classe de pràctiques és el següent:

les vam ajuntar totes per realitzar una narració oral. Darrerament, vam començar a fer el montatge amb fotografies extretes d'internet i la veu a través del Windows Movie Maker. Durant el treball hem après a manipular aquest tipus de programes i ens hem endinsat en una aventura digital molt interessant i profitosa ja que ens ha aportar molts coneixements nous. El resultat de la nostra storyboard és ni més ni menys que aquesta petita narrativa que explica com aconseguir una cohesió de grup: 

Gràcies per la vostra atenció, bloggers!

               Salutacions de Montse, Alison, Gemma, Mireia i Clara.

Objecte digital

L’eina escollida per dur a terme el recurs del projecte és una cacera del tresor, una mica peculiar, ja que els nens hauran de treballar les activitats a través d'un Joc de Pistes amb smartphones i codis QR. Teníem varies opcions pensades, però hem escollit aquesta pensant en el criteri d'originalitat. A més a més, aquesta eina no l'havíem explorat abans i ens ha semblat oportú utilitzar-la ara. També ens agradava la pissarra digital, la qual ha exposat el professor Josep Holgado, però creiem que la tenim més a l'abast per a utilitzar-la que aquesta.


               Salutacions de Montse, Alison, Gemma, Mireia i Clara.

La Pissarra Digital

En la sessió d’avui, a càrrec de Josep Holgado, hem tractat la pissarra digital intercativa com a recurs per a l’aprenentatge en l’àmbit de l’educació. Per començar, pots interconnectar dispositius (com altaveus, micròfons, càmares,...) per tal de generar una eina amb més possibilitats. Per exemple, podem adjuntar en una fotografia un missatge de veu o un video, per aclarir el seu significat. La seva característica principal és que és tàctil, és a dir, es poden modificar tots els seus elements mitjançant la pantalla. Si no es disposa d'una pantalla també es pot fer de manera tradicional (per mitjà del ratolí i el teclat).


Aquest recurs, des del nostre punt de vista, és una revolució a diferència de les pissarres convencionals. Ja que permeten modificar la informació de moltes maneres; mitjançant els retoladors, el ratolí i el teclat o les nostres pròpies mans, també es poden realitzar moltes activitats educatives, també es poden guardar els exercicis que s’han efectuat i no han sigut acabats per tornar-los a reprendre un altre dia,... Pel que fa als punts forts que hem trobat en aquest recurs ha sigut la possibilitat de gravar la imatge, el so i la presentació que s’ha realitzat en la pissarra digital, per enviar-la per correu a alguna persona que no hagi pogut assistir o que, simplement, vulgui tornar a reviure-ho.

Sessió del 15 d'octubre.

La sessió del dia 15 d’octubre va estar dirigida pel Francesc Esteve, qui va destinar la classe a les TIC, usant-les com a eines educatives. A la part teòrica de la classe ens va mostrar una sèrie de dades estadístiques que es basaven en els estudis reals sobre l'utilització que se li donen a les xarxes socials i quin mitjà s'utilitza per accedir-hi (via mòbil, ordinador…). També ens va descrobrir què és un PLE, (Entorn d’Aprenentatge Personal), i així conèixer els cercles ens els que ens movem per aprendre.

En la part de pràctiques vam aprendre a utilitzar diferents eines de la xarxa (twitter i google reader), desconegudes per moltes de nosaltres. En aquesta hora vam començar a realitzar el nostre PLE que, finalment, vam decidir fer-lo en grup perquè hem vist que molta infromació l'extreiem dels mateixos cercles.

PLE, un esquema del nostre aprenentatge

  PLE (Entorns Personals d'Aprenentatge): és el conjunt d'eines, fonts d’informació, connexions i activitats que una persona utilitza de forma habitual per aprendre. Les components del grup hem escollit una sèrie d'eines que utilitzem, les quals esmentarem l'utilitat a continuació:

    El nostre PLE conjunt és molt fàcil d'entendre. Hem fet una fotografia de les cinc components del grup, de la qual en surt una sèrie de fletxes amb una icona al seu final. Cada icona està envoltada per cercles de diferents mides (la més gran vol dir que és una eina que li treiem molt de servei; la mitjana seria l'eina que no utilitzem amb tanta freqüència; la petita vindria a ser la que fem servir molt poc o gens; i manca de cercle vol dir que no s'ha utilitzat mai). Però és clar, teniem un problema: "Com se'ns diferenciaria per explicar qui fa servir més o menys una eina,..." i vam arribar a la conclusió d'escollir un color cadascuna i plenar els cercles amb el color corresponent; la Montse el verd, la Mireia el taronja, l'Alison el rosa, la Gemma el blau i la Clara el groc. Com podeu comprobar les eines utilitzades amb més freqüència són: Facebook, Hotmail,... ; les de normalitzada utilització serien: Gmail,... i les de poca freqüència: Tuenti, Youtube, Googledocs,...

                                           Salutacions de Montse, Mireia, Clara, Gemma, Alison

Mobile learning

Aquest text reflexiona sobre l’ús del telèfon mòbil com a recurs per a utilitzar-lo en l’educació com a eina pedagògica. En els últims anys les aplicacions d’aquesta eina han evolucionat molt, produint un canvi molt representatiu en el seu ús ja que resulta molt més funcional i pràctic que els ordinadors convencionals degut a la seva disponibilitat immediata i a la facilitat a l’hora d’utilitzar-lo. Però a l’hora de fer-lo servir en l’àmbit de l’educació cal donar unes pautes per al seu bon ús, i explicar detalladament el procés de l’activitat per tal que els infants no es distreguin.

D’aquesta manera, actualment ja podem trobar en diferents centres educatius aquesta eina com a recurs per a l’aprenentatge, com l’escola de Finlandia, que utilitza els Smartphones per a practicar la lectura. Aquesta activitat resulta més interessant per als infants ja que és més divertida i dinàmica. En molts altres casos, el material que realitzen es públic, i el fet de que pugui ser vist, avaluat i comentat per altres persones els motiven més a l’hora de realitzar-lo i se’n responsabilitzen més de la tasca.

  Salutacions de Montse, Mireia, Clara, Gemma i Alison.

Podcast: Obstacles

    A la classe anterior, la professora Mar Camacho ens va demanar de fer entre totes un podcast. El podcast és un arxiu d’àudio gratuït, que te’l pots descargar i escoltar-lo al teu ordinador o amb un reproductor MP3, com en un Ipod. Els arxius es distribueixen mitjançant un arxiu rss, que permet subscriure’s i utilitzar un programa per descargar-lo quan l’usuari vulgui.

 

Aquest terme sorgeix de l’acrònim de les paraules pod i broadcast i s’utilitza per descriure la possibilitat d'escoltar àudio en diferents reproductors que em anomenat anteriorment. A l’hora de realitzar el podcast hem decidit escollir un conte reflexiu d’en Jorge Bucay, ja que aquest ens agrada molt a totes; el conte que em escollit s’anomena “Obstacles”.

                                  Salutacions de Montse, Mireia, Clara, Gemma i Alison.

''El web 2.0 és una actitud i no precisament una tecnologia” (Christian Van Der Henst S)

     Les webs 2.0 s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P els wikis i els blocs. Aquestes han revolucionat internet en els últims anys. Gràcies a la interacció entre la pàgina web i l’usuari s’ha produït una relació més pròxima entre el món digital/virtual i el món real, ja que és l’usuari qui pot manipular la informació de manera seriosa. A l’hora de fer la reflexió hem decidit fer un balanç dels aspectes positius i negatius, ja que ho hem trobat apropiat per conèixer una mica més aquesta web tan important i utilitzada. 

    Per una banda la web 2.0 ens pot aportar un suport tècnic i alhora social ja que comporta facilitats alhora de difondre i executar continguts, i per altre permet integrar continguts  de diferents membres de la comunitat i construint així un aprenentatge col·laboratiu. D’aquesta manera el docent té més oportunitats de que els alumnes aprenguin d’una manera més dinàmica, personalitzada, i per tant, més eficaç. No obstant no tot són avantatges. La web 2.0 comporta  una pèrdua immediata de la intimitat tot i que a la vegada permet l’oportunitat de no identificar-se.  Un altre punt rellevant és l’addicció que aquest recurs pot generar. Aquest últim aspecte va relacionat amb el fet que els propietaris de les webs 2.0 poden utilitzar aquest fet per manipular els usuaris i denegar-los-hi el dret d’accedir gratuïtament.

                                              
                                             

                                                     Salutacions de Montse, Mireia, Alison, Clara i Gemma.